2. Si el teu estimat o la teva estimada et regala un ram de flors, ….pregunta-li d’on venen.

Efectivament, hem passat el Dia de Sant Valentí, 14 de febrer, dia dels enamorats. És un dia d’aquests que s’intenta (sobre)explotar a nivell comercial, tot aprofitant les nostres tradicions natives, alter-natives o globals. Tot i que són les grans cadenes les que abusen de la publicitat, ens trobem que darrera d’aquests dies especials hi ha tot un sector, al final del qual trobem el petit comerç de barri, que se’n beneficia, o fins i tot, que en depèn.

gift_exquisite_paper_flower

Els humans ens fem regals, i sovint entre les parelles tenim el costum de fer-nos regals per recordar-nos el nostre amor. Probablement molts de vosaltres no ho feu per Sant Valentí (no és una tradició gaire arrelada a Catalunya), ho feu per Sant Jordi o en alguna data assenyalada. Per tant, aquest article és vàlid per qualsevol d’aquests dies.

I és clar, com a bon/a consumidor/a crític/a, has de qüestionar l’origen de les flors, perquè n’hi ha que tenen mala espina. Axí ens ho recorden Erika González Briz i Anxela Iglesias en l’article “¿A què huelen las flores?”  i Esther Vives en un altre article titulat San Valentín: rosas y espinas.

Probablement, el dia de Sant Valentí sigui el dia que més flors es regalen a escala planetària, per tant, és un bon moment per revisar el sector de la flor tallada. És un  moment ideal per preguntar-se per les condicions laborals i de vida de les dones i homes dels països del sud que planten, cuiden, tallen i ens preparen rams que nosaltres, la nostra parella o qualsevol fill de veí podem acabar comprant en un supermercat d’algun país del nord.

Horaris laborals absolutament dependents de la demanda dels països consumidors, de fins a 15 hores de treball, acomiadaments sense previ avís, ni indemnització, fins i tot per accidents laborals, salaris de misèria que no permeten a les treballadores cubrir les seves necessitats bàsiques, insalubritat en el lloc de treball on s’utilitzen massivament els productes químics de l’agricultura industrial, vulneració del dret a lliure sindicació … Aquestes dones i homes són principalment colombianes, segon país exportador de flors del món, però també podrien ser de Kènia, Equador o Zimbaue. Podeu escoltar el seu testimoni en els següents videos:

A nivell mediambiental, tenim el problema de grans extensions de territori que passen de tenir pagesos autòctons que produeixen aliments per al consum local, a ser propietat de grans empreses que proveeixen flors per a l’exportació. Per tant, pèrdua de sobirania alimentària i de pagesia. A més, implica un alt consum d’aigua, i l’ús de grans quantitats de productes químics tòxics, que es queden en aquests països mentre que les flors i el seu aroma volen cap als països consumidors.

Malgrat tot, heu de saber que la majoria de les flors que ens arriben via importació son intracomunitàries. Tot i això, en dies d’especial consum com Sant Jordi o Sant Valentí son els dies en que més probabilitat tenim d’adquirir flors que venen de països del sud. Holanda és el primer exportador mundial, i principal importador a Espanya. A nivell intern de l’Estat Espanyol, Andalucia és el principal productor de flor, seguit del País Valencià i Catalunya en tercer lloc.

Les condicions a nivell laboral i mediambiental s’ajusten als estandards europeus, cosa que no garanteix que no hi hagi vulneracions. La població contractada sol ser d’origen immigrant;  polonesos a Holanda, i magrebins i subsaharians a Espanya, en alguns casos “sense papers”. Aquest fet ha propiciat abusos per part d’alguns empresaris d’explotacions agrícoles, fins el punt que s’hagi arribat a parlar de treball esclau al segle XXI. Vegeu per exemple aquest article. Però d’altra banda, i també per ficar un exemple, FloraHolland, un dels gegants holandesos de la flor ornamental, ha tingut una vaga convocada pels seus treballadors en contra del que seria allà un ERO. La vaga es va convocar a principis de febrer amençant la campanya de Sant Valentí. És a dir, l’existència de sindicació implica la defensa dels drets i condicions laborals del treballadors/es. O, per posar un altre exemple a nivell mediambiental, la patronal espanyola del sector FEPEX parla de la implantació voluntària entre els seus associats d’una norma de bones pràctiques agràries, PPQS, Plant Production Quality System, que tot i la seva extrema limitació posa en evidència la necessitat de tenir en compte criteris mediambientals dins la Unió Europea.

Què fem doncs? Quines flors comprem? En primer terme, si volem aplicar el criteri de proximitat o KM0 podem buscar flors del Maresme. Aquesta comarca és la principal productora de flor a Catalunya.

I què passa amb el tema ecològic? He de dir-vos que no he trobat cap enllaç de flor ecològica a nivell local, únicament aquest article d’un viverista del Mercat de la Flor i la Planta Ornamental de Catalunya, el mercat majorista més proper ubicat a Vilassar de Mar, que ha començat a conreuar roses ecològiques.

D’altra banda, existeixen projectes de segells de comerç just com “Fairtrade”, o “Fair flowers, fair plants” o “Ethical Trade Iniciative”. Però no he trobat cap indici de que tinguin distribució a l’Estat Espanyol.

En definitiva, que fem? Com a consumidors/es crítics i responsables es tracta simplement de preocupar-nos pel tema. Preguntar a la teva floristeria del barri si tenen flors ecològiques o de comerç just, o d’on provenen les flors que anem a regalar assegurant-nos que són del Maresme o d’algun lloc proper.

I si ens estimem molt, molt, molt a la nostra parella i seríem capaços/es de fer qualsevol cosa per ell/a, podríem anar fins al Mercat de la Flor de Vilassar i buscar al viverista pioner que planta roses ecològiques, comprar-li un ram ben gros i de pas felicitar-lo per la seva iniciativa.

Joan

(L’autor no és cap expert en el sector de la flor, les dades de l’article procedeixen d’un recerca simple per Internet, qualsevol errada o inexactitud feu-nos-la saber.)

Per saber-ne més:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s