El futur de les cooperatives de consum ecològic

per Joan Pi @joanpigonz

coopes

Les autoanomenades cooperatives de consum sorgeixen fa aproximadament 30 anys davant la necessitat d’autoorganitzar-se per aconseguir productes ecològics i consumir amb criteris de responsabilitat. 30 anys enrere els productes ecològics a més de cars, eren una raresa, tant a nivell de producció, com de consum. L’oferta local estava formada per un pocs pioners de l’agricultura ecològica, i la demanda, per petits grups de gent relacionada amb la militància ecologista o de l’esquerra alternativa.

La distribució a població general no existia, fet que facilita la formació d’aquests grups per autoproveïr-se d’aliments i altres productes al marge del que venim anomenant mercat. Productors ecològics pioners i consumidors conscienciats es van trobar en proximitat sense necessitat d’intermediaris, conformant el discurs de l‘alternativa de l’agroecologia als models de producció-consum capitalistes. El model organitzatiu més habitual és l’autogestionari basat en la repartició equitativa del treball entre els socis de forma voluntarista.

De mica en mica, el discurs ecologista s’ha popularitzat i normalitzat, i amb ell la demanda de productes ecològics. El sector ecològic ha crescut a ritme constant a Espanya en la darrera dècada, fins i tot, durant la crisi – per tant ha tingut el mateix comportament que els bens de luxe -. L’interès de la població general per aliments d’aquests tipus augmenta i això es tradueix en que apareix més i més oferta. Si fem cas a les tendències en d’altres països europeus, estem dins el període en que la gran distribució -supermercats- començarà a tenir aliments ecològics frescos de forma habitual. I amb ells la resta de productes envasats ecològics. 

A l’espera que aparegui la gran distribució amb els seus avantatges i inconvenients -productes bonics i barats, produïts a milers de quilòmetres, només varietats que suportin tot aquest trangol, preus ridículs pels petits productors…-, hem vist com a la nostra pròpia comarca apareixen diversos projectes relacionats amb l’ecològic tant a nivell de venda, com de producció. Alguns allunyats de la nostra lògica i consciència política, és el cas de supers tipus Veritas, fruiteries eco, dietètiques … Però d’altres molt, molt properes a nosaltres, com botigues o restaurants eco on porten cistelles els productors locals, nous projectes de producció eco que munten punts de repartiment de cistelles, noves parades eco als mercats municipals, productors eco que et porten la cistella a casa, productors eco que creen grups de consum, …

I les coopes com ho encaixem tot això? Aquell objectiu inicial de proveir-se d’un bè escàs o inexistent ha desaparegut, i a més, alguns d’aquests projectes que són molt propers al nostre ideari – 3quarteres, L’Heura… – fan el mateix que nosaltres. Si bé és cert que els hem ajudat tenint grups de consumidors ja organitzats, no si sé ara mateix estem ja quasi fent-los nosa.

El cert és que és més còmode que el mateix productor eco et porti la cistella a casa, o anar-la a buscar a una botiga, restaurant o punt de trobada, que no pas aguantar la fatigosa carrega de torns, comissions i assemblees d’una cooperativa de consum. Si a això li sumem càrregues familiars, inestabilitat laboral, i multiactivisme variat fa que tot plegat sigui difícil de suportar en el temps.

La pregunta és clara, quin sentit tenen les coopes una vegada tot el sector eco ha emergit? Hem d’adaptar-nos als nous temps? Hi tenim cabuda i sentit? Hem de deixar-nos morir a mans d’aquests nous projectes? O continuem com fins ara i res de tot això ens afectarà?

Observem algunes de les evolucions de les coopes del nostre voltant ens pot servir per obrir el debat i veure les possibilitats d’acció:

1. La cooperativa de consum com a acte polític. Moltes de les cooperatives, probablement les més grosses, les més antigues o les lligades a centres socials alternatius, consideren que la seva existència i manteniment te a veure amb un model de consum alternatiu i en sintonia amb la seva ideologia. En aquest sentit no tenen per què haver-hi excessius canvis malgrat l’arribada de la gran distribució eco. (P.e. Germinal, Xarxa de Consum Solidari,…)

2. Professionalització. Les demandes dels propis socis de major qualitat i servei van conduint a un model de gestió professionalitzat que conviu amb la part associativa amb més o menys èxit. (P.e. El Cabas de Sant Cugat que van presentar el projecte a l’assemblea fa aprox 5 anys). S’observen diferents nivells de professionalització (P.e. nosaltres mateixos, Remenant les cireres de Sabadell, L’economat de Barcelona). Fora de Catalunya, tenim exemples de cooperatives professionalitzades amb gran nombre de socis.

3. Desaparició. Moltes petites coopes no aguantaran aquest entorn de facilitat de trobar productes eco. L’esforç per tirar endavant la coope és massa gran com per ser alternativa. En algunes coopes pot transferir-se la gestió a algun dels projectes propers, i continuar com a grup amb algun tipus d’objectiu tipus consum crític, economia solidària…

4. Agrupacions amb productors o projectes de producció i consum. En alguns llocs, les cooperatives han promogut projectes mixtes consumidors-productors. Seria una variant de la professionalització. (p.e. La Magrana Vallesana de Granollers, van presentar el projecte a la darrera Fira agroecològica). O també, les coopes o projectes d’horta promouen projectes mixtes de producció i consum (P.e. BAH de Madrid). Tenim diferent nivell de participació de la producció i el consum en els projectes: des de col·laboració i entesa fins a ser jurídicament una sola cosa.

5. «Supers cooperatius». Botigues gestionades col·lectivament amb una part de treball voluntari per part dels socis (P.e. Cooperatives alimentaires). Podria ser una evolució natural de les coopes si es donen les circumstàncies adequades. No existeix que sàpiga cap projecte a Catalunya, però tenint en compte que Europa en va ple arribarà en un moment o altre.

Jornada de portes obertes de la Coope

coope-candela
Com ja us vam informar a la Fira agroecològica del diumenge passat, aquest dimecres dia 20 d’abril farem una jornada de portes obertes, per tal de donar a conèixer el projecte de manera pràctica.

La idea és trobar-nos a les 19.00 hores a la mateixa Cooperativa (que està ubicada dins de l’Ateneu Candela, carrer Sant Gaietà 73, de Terrassa), per tal de:

  • Presentar-vos l’entitat
  • Poder veure els productes dels quals disposem i les cistelles ja fetes
  • Poder veure l’ambient i les famílies que formen part de la Cooperativa, com a projecte comunitari
  • Fer una comanda de prova (aquelles persones que ho desitgin)

Us animem a participar i venir a conèxier el projecte. Si ens voleu confirmar que veniu us ho agrairem, i sino, sobre la marxa, podeu convidar a qui volgueu!

Taller d’aprofitament i conserves

Vols aprendre a fer les teves pròpies conserves? Apunta’t al nostre taller!

Cal inscriure’s abans de divendres 8 d’abril a través d’aquest formulari.

tallerConserves2

El taller es farà l’11 d’abril a les 17:45 a l’Escola de la Llar i té un preu de 6 euros. Cal portar 2 pots de vidre mitjans amb tapa (nous o esterilitzats).

Aquesta activitat està inclosa en la Setmana de Lluita Camperola i de la 3a Fira Agroecològica del Vallès.

Llavors nutritives per un futur sostenible #iyp2016

CaHfywZWwAAaSfUSaps que l’intercultiu amb llegums afavoreix la biodiversitat i crea paissatges més diversos pels animals i els insectes? O que les llegums permeten fixar millor el nitrògen al sòl de manera que milloren la fertilitat i la productivitat de la terra?

El 2016 ha estat proclamat l’Any Internacional dels Llegums per l’Assemblea General de les Nacions Unides i la FAO és l’encarregada de promocionar aquest cultiu i el seu consum.

Les llegums promouen la biodiversitat i fomenten l’agricultura sostenible i contribueixen a la mitigació i a l’adaptació al canvi climàtic. A més, són molt riques en nutrients i el seu consum aporta molts beneficis per a la salut.

Si voleu saber més coses sobre les llegums, la xarxa de biblioteques han publicat una prestatgeria virtual on podeu trobar recursos de tota mena.